Cap Vermell, reserva natural
Des d’Artà, una àmplia vall torrencial davalla fins a la platja de Canyamel. Als seus vessants rocosos, que s’allarguen fins als penya-segats vermellosos del Cap Vermell, s’obre l’entrada de la cova.
Les Coves d’Artà s’obren als penya-segats del Cap Vermell, 35 metres sobre la mar. A dins t’esperen 700 metres de recorregut guiat entre columnes, cortines de pedra i sales de fins a 45 metres d’altura.
Descobreix un dels indrets més sorprenents i emblemàtics de Mallorca. Les Coves d’Artà són un dels millors exemples del modelat que caracteritza el paisatge subterrani de l’illa. Aquesta meravella, visitada almenys des del segle XVI, continua essent avui un dels grans atractius de l’illa per la seva bellesa i grandiositat.
Aquest paisatge subterrani és el resultat d’una història geològica llarga i complexa. Cada passa cap avall és un salt de milions d’anys.
La cova és excavada en roques calcàries, compostes sobretot de carbonat càlcic (CaCO₃), que es dipositaren al fons de mars antigues durant el Juràssic. Contenen restes de closques i esquelets dels organismes que hi vivien.
Amb el xoc entre Àfrica i Europa, que aixecà els Alps i els Pirineus, aquestes roques marines emergiren, es deformaren i es fracturaren. Per aquestes escletxes hi penetrà l’aigua de pluja. Encara avui es veu al sostre de la cova com les estalactites creixen alineades seguint les fractures.

L’aigua de pluja, lleugerament àcida pel diòxid de carboni (CO₂), dissol lentament la pedra calcària. Els geòlegs anomenen aquest procés modelat càrstic, per la regió de Karst, a Eslovènia, on es va estudiar per primera vegada.
Quan una gota apareix al sostre, hi deixa part de la calç que duia dissolta i forma a poc a poc una estalactita. En caure, la mateixa gota diposita la resta a terra i forma una estalagmita. Amb el temps, totes dues s’uneixen en una columna. Solen créixer menys d’uns quants mil·límetres per mil·lenni.

Al Pliocè inferior la cova ja era formada i decorada amb abundants espeleotemes: estalactites, estalagmites, columnes, colades i banderes. Molt característics d’Artà són els discs o escuts, superfícies circulars inclinades. Són rars a la resta del planeta, però aquí tenen unes dimensions espectaculars.
Fa entre 4 i 3 milions d’anys, successives pujades de la mar inundaren la cova i deixaren sobrecreixements bulbosos en sales com el Purgatori. El 2019 un estudi publicat a la revista Nature, amb la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Nou Mèxic i la Universitat de Colúmbia, demostrà amb aquests dipòsits que fa 3,3 milions d’anys el nivell de la mar era setze metres més alt que avui. La temperatura era només dos o tres graus superior a la preindustrial.
Llegir l’article ↗
Durant el Plistocè la cova adquireix el seu aspecte actual i s’obre l’espectacular entrada als penya-segats del Cap Vermell.
Agraïm als investigadors Joaquín Ginés i Joan J. Fornós (Departament de Ciències de la Terra de la UIB i Societat Espeleològica Balear) i al fotògraf de natura Miguel Ángel Gual.
Una gran escalinata condueix a la boca natural de la cova, amb vistes sobre la badia de Canyamel. S’hi entra per un túnel i es recorre un camí horitzontal de més de 700 metres. La visita és guiada, dura entre 35 i 40 minuts i surt un grup cada mitja hora aproximadament, en castellà, anglès, francès i alemany. La temperatura oscil·la entre 17 i 22 °C, amb una humitat elevada.

Una estança imponent, decorada amb nombroses estalagmites i columnes que semblen figures humanes, espectres immòbils. De la volta elevada pengen estalactites alineades amb les fissures de la roca.

Un interior gairebé gòtic, sembrat de columnes primes, ogives i dosserets de filigrana. En travessar-lo, la llum canvia de les maneres més sorprenents.
17 mAl centre d’un gran saló el·lipsoïdal s’alça una esvelta estalagmita d’uns 17 metres que s’aprima en festons fins al sostre. A prop, un disc inclinat d’uns 4 metres de diàmetre i amples cortines de pedra, el dosser, flanquegen el pas cap a l’Infern.
−10 mDes d’un balcó es contempla una de les sales més grans de la cova, amb un espectacle de llum i so. El seu nom recorda la davallada de més de 10 metres que els visitants feien antigament amb escales de corda, a la llum de llums d’oli i torxes.

Es recorre per un pont elevat sobre el terra. Hi destaca el Baptisteri, una estalagmita engruixida a la part superior per antics nivells d’inundació.

Del sostre pengen cortinatges que semblen bambalines i bastidors. Discs gairebé verticals i formes bulboses expliquen com l’aigua subterrània s’estabilitzà una vegada i una altra.

Discs calcaris amb penjolls de pedra pengen de parets i sostre com banderes. Al fons, un grup de columnes gegantines forma un orgue colossal que sembla perdre’s entre els núvols.
45 mUna pujada duu a un mirador a la zona més alta de la cova: el sostre s’eleva uns 45 metres sobre el fons de l’Infern. Des d’aquí es distingeix una formació que recorda un elefant o un mamut gegantí.

La sortida passa de nou per la Reina de les Columnes i la pedra de diamants. Una gran escalinata torna a la boca de la cova, amb una vista espectacular sobre la Mediterrània.
Amb la seva gran boca d’accés, la cova ja era coneguda en temps prehistòrics. Les visites documentades més antigues es remunten al segle XVI.
Algunes llegendes hi situen el refugi de la població musulmana després de la conquesta cristiana. D’altres parlen d’ermitans, d’aquí el seu nom antic: Cueva de la Ermita o Coves de s’Ermità.
Primera menció escrita, de l’historiador i geògraf mallorquí Joan Binimelis a la seva Historia General del Regne de Mallorca.
Primeres descripcions detallades: Isidoro de Antillón (1815), Joaquín M. Bover (1836) i Antonio Cabrer (1840), que exploraren la cova diverses vegades.
Es construeix la gran escalinata d’accés amb motiu del viatge de la reina Isabel II a Mallorca, tot i que finalment no visità la cova.

Pere d’Alcántara Peña dibuixa el primer plànol detallat, publicat el 1885 a l’Álbum de las Cuevas de Artá y Manacor de Sebastián Gay i Baltasar Champsaur.
La cova guanya prestigi europeu amb les visites dels científics H. A. Pagenstecher i R. W. Bunsen (1865), l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (1884) i els exploradors Gaston Vuillier (1888) i Édouard-Alfred Martel (1896).
Miquel Costa i Llobera situa a la cova la llegenda de la sacerdotessa Nuredduna a «La deixa del geni grec».
Visita del rei Alfons XIII.
Les Coves d’Artà s’incorporen al turisme de Mallorca i contribueixen a l’oferta basada en la natura de l’illa.
La revista Nature publica l’estudi sobre el nivell de la mar fa 3,3 milions d’anys, realitzat amb dipòsits de la cova.
«Per un batec de l’ansia amb què ton cor expira daríem les centúries de calma que tenim.»
Tot l’any, excepte escoles. Cal acreditar-ho amb DNI o document anàleg.
Els infants de 7 a 12 anys han d’acreditar l’edat amb DNI o document anàleg.
Tancat el 25 de desembre i l’1 de gener. Visites guiades de 35 a 40 minuts, aproximadament cada mitja hora, en castellà, anglès, francès i alemany.
A dins fa uns 18 °C i molta humitat. Duu calçat còmode: el recorregut inclou escales.
Les coves són a la costa est de Mallorca, al terme municipal de Capdepera, sobre la badia de Canyamel. L’entrada s’obre a 35 metres d’altitud als penya-segats vermellosos del Cap Vermell.
Aparcament gratuït i punts de càrrega per a cotxes elèctrics al costat de l’entrada.
Coordenades GPS: 39.656134, 3.451108
Obrir a Google Maps ↗
Arriba per mar: contacte i reserva amb Moonfish.
Moonfish · +34 664 286 218
Veure el mapa ↗Des d’Artà, una àmplia vall torrencial davalla fins a la platja de Canyamel. Als seus vessants rocosos, que s’allarguen fins als penya-segats vermellosos del Cap Vermell, s’obre l’entrada de la cova.
Cala Ratjada, Cala Mesquida, Font de sa Cala i Canyamel. La vall de Sa Mesquida, amb el cordó dunar de Munt Gros, i la vall de Canyamel són Àrees Naturals d’Especial Interès.
Els poblats talaiòtics de Ses Païsses, Son Satre, Son Cabila, Son Favar i el Claper des Gegant. I la vila emmurallada de Capdepera, amb el seu castell de cap a 1300, manat construir pel rei Jaume II, des d’on es veu Menorca.
Turons calcaris, platges verges i pinars: bona part de la costa de llevant està protegida pels seus valors naturals.
Fotografies: Miguel Ángel Gual i Cuevas de Artà.
Tens algun dubte? Escriu-nos o telefona’ns, et respondrem encantats.